De ben segur que hem sentit amb certa freqüència fer esment del concepte de Societat del coneixement. Però, anem a veure que hi ha darrere d’aquest concepte, quin significat se li assigna. La pregunta a fer-nos és: què és conèixer? Si mirem de respondre a aquesta pregunta des de la Psicologia, ens trobarem diferents tesis, que al llarg del temps han intentat donar-hi resposta.
Una de les primeres idees que ens trobem és la tesi realista, que és del parer que el coneixement és una cosa immediata. Els objectes i els conceptes són entesos sense intermediaris, tothom pot entendre-ho tot directament. La nostra ment organitza tot el que rep i dóna sortida a aquest coneixement. La crítica que se li pot fer és que no es posa en dubte res del que es coneix, tot resulta ser veritat. Una porta ho és pel fet que la veiem que la podem tocar. En aquest sentit el realista no posa en dubte el significat de les coses.
Aquesta visió del coneixement desemboca en la psicologia cognitiva, escola que veu la ment com quelcom avalua tota la informació que rep des de l’exterior. Per aquesta escola el món es la FONT de tot el coneixement i la nostra ment es la responsable d’ordenar-lo i fer-lo operatiu per a quan sigui necessari. En certa manera és com el responsable d’un magatzem de manteniment que tindrà cura d’organitzar tot el que li arribi per poder lliurar-lo quan li demanin de manera ràpida.
A finals del segle XX la ment és vista com a resultat de l’activitat de les nostres neurones i de les connexions que se’n produeixen, semblant a les que es poden fer en un circuit qualsevol. Aquestes idees, representades pel connexionisme, diuen que no ens fem cap representació del món que ens envolta sinó que tot significat és, i només existeix, fruit d’un seguit de connexions entre neurones. Aquestes connexions tant poden ser producte d’un impuls provocat des de fora com intern nostre. Entenent significat com la representació mental que fem d’un objecte o concepte.
Per altra banda, en oposició al realisme, ens trobem la tesi idealista. Així, l’idealisme ens diu que tot el que arribem a conèixer està filtrat per com ens sentim o entenem les coses i, per tant, no arribarem mai a conèixer les coses com són en realitat. Tot el que coneixem és subjectiu, nosaltres manem sobre el que coneixement.
La darrera de les postures és la tesi constructivista. En aquesta la idea bàsica està en el fet que no estem representant res ni visualitzant el que coneixem sinó que estem construint a partir del nostre treball i pensament. És com la informació que anem posant en una pàgina web i de la qual en van derivant uns enllaços que donen més informació fins a límits insospitables, o fins que creiem que el que s’havia de dir ja està tot dit. A diferencia del realisme i l’idealisme que constitueixen camps disciplinars, el constructivisme es postura epistemològica.
Els representants més importants d’aquesta postura són Piaget i Vigotsky. Piaget, era partidari de la idea que el coneixement d’un nen es desenvolupa en el fer de cada dia i cada moment amb les coses (objectes) que l’envolten. En canvi, per a Vigotski el nen no només topa amb el objectes sinó que també ho fa amb els conceptes. I acaba dient que coneixem a partir dels significats que compartim amb la nostra comunitat. Això ens portarà a parlar de cultura.
D’aquesta manera, doncs, ja no en tenim prou per al coneixement amb la intel·ligència sinó que ens cal la capacitat per interpretar. Aquesta capacitat ens servirà per poder interpretar els esdeveniments segons uns significats o models culturals propis de la societat en la qual vivim, és a dir, allà on creixem i ens desenvolupem. En aquest sentit en el “nostre món” ens trobem, sovint, objectes i conceptes que agafen sentit donat que les paraules amb que les identifiquem tenen un significat en el col·lectiu que les utilitza, representen alguna cosa per a nosaltres. Per exemple dir que vam ballar una sardana tindrà sentit en un zona (països catalans) però pot no tenir cap significat per a un hindú, mentre que si diem que vam xutar un penal possiblement trobarem poca gent que no entengui el que diem o que no li vingui la imatge al cap d’un futbolista xutant un penal.
La introducció d’aquest element en la discussió sobre el coneixement donà lloc a la psicologia cultural. Del plantejament de Vigotski en sorgirà, també, una altra teoria, la teoria socio-constructivista de l’aprenentatge.
Tot i això no podem dir que pel sol fet de viure en un espai concret ja tenim coneixement. Aquest s’obtindrà a partir d’una posició activa de la persona. I així, a partir d’una situació inicial aquest, el coneixement, s’anirà modificant i interioritzant, fent-lo nostre. Ens en farem una representació del que coneixem. Per exemple, per a la majoria dels nenes i nenes la foscor és sinònim de por, aquest és el significat que li donem. Però sovint és una idea que no sorgeix d’ells mateixos sinó que hi ha una certa transmissió “cultural” des dels pares o els avis. Tornem a la construcció col·lectiva. Mica en mica aquesta por anirà minvant, fruit de l’experiència, és a dir, del coneixement que agafarà.
Laboratori d'Il·lusions 